
La opinión de Beatriz D. Mayans
Día 38. Día frío, muy frío. Aunque no tanto como dicen. Es verdad que ha nevado. Es verdad que los copos de nieve que, este miércoles por la mañana, caían sobre Palma eran del tamaño de melocotones pero, también es verdad que en Mallorca, cuando caen cuatro gotas nos colapsamos… imagínense ustedes cuando esas gotas se congelan y caen en forma de nieve. El caos.
Un caos que se notó en las carreteras, en el transporte público, en el consumo de gas, en los servicios de emergencias (más de 300 llamadas al 112 en una sola noche), en el carácter de la gente y en el mercado laboral. Un día de locos el que vivió nuestra isla, tan poco acostumbrada a ver tejados blancos en pleno mes de marzo.

Per Gabriel Ramis
(Director de Part Forana)
Vull el que té l’altre, de forma insana i compulsiva. Això és l’enveja, tan habitual a la nostra societat postmoderna, acomodada, materialista i competitiva. L’actualitat de les nostres Illes és, des de fa mesos, una ristra de casos de corrupció, a la fi, d’enveges.
Més doblers, més poder, més coses per ser més que l’altre, per estar per damunt d’ell, per tenir el que ell tenia abans i que jo vull per a mi, per als meus. Poder polític, poder social, coses de tot tipus, cares i en exclusiva, des de cotxes i cases a dones i amants.
La opinión de Xenia Merino
Año reivindicativo. A favor de la vida, en contra de la corrupción, por la dignificación de la democracia, por el sueldo digno de las mujeres, contra el creciente carácter militarista de la Unión Europea, contra la reforma de las pensiones, contra la oficina judicial…
Son sólo algunos ejemplos de consignas que han hecho que los baleares salgamos a la calle. Y eso que este año ha sido uno de los más fríos de los últimos tiempos. Una de dos, o somos unos valientes o estamos muy descontentos.
La opinión de Alícia Català
L'opinió de Bernat Joan
Conten que Winston Churchill, davant un diputat de la Cambra dels Comuns que el criticava amb tota duresa, i que exposava idees que estaven diametralment allunyades de les del gran estadista britànic, va replicar: “no estic d’acord amb res del que deis, però donaria la meua vida perquè poguéssiu dir-ho”. Per mi, aquesta és una de les sentències que posen més de manifest l’esperit democràtic. En això consisteix, precisament, la democràcia: fer possible que les persones que pensen de manera totalment diferent de qui mana puguin expressar-se amb tota normalitat, puguin donar a conèixer les pròpies idees i puguin concórrer lliurement a les conteses electorals.
Per això m’han omplert de tristesa els dos episodis que, en setmanes passades successives, han tengut lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona: en ambdós casos, hi ha hagut grups d’estudiants que han intentat boicotejar conferències de signe ben divers (una de Juan José Ibarretxe i una altra de Rosa Díez). A Ibarretxe, alguns estudiants, se suposa que indepedentistes radicals, varen titllar-lo de “torturador” i altres galindaines, fins que la resta d’estudiants varen fer callar la minoria. En el cas de Rosa Díez, la cosa va ser més greu, perquè l’acte no es va poder fer a l’espai on era previst i es va haver de reconduir a una aula, amb un nucli reduït de gent. Per enmig, fins i tot el degà, Salvador Cardús, va rebre l’impacte d’una bossa de plàstic plena de pintura vermella. Tot plegat, d’allò més lamentable.
La opinión de Alícia Català